Aquest final d’agost hauríem pogut viure la primera Festa Major de la República. La primera penjada d’estelades, el primer pregó, la primera tronada, el primer Sant Fèlix. Punts i principis històrics d’un poble lliure.

No obstant això, viurem una Festa Major en el marc d’un moment polític excepcional. I que ningú hi digui el contrari. Excepcional i fora de tota normalitat possible. Com a retrocés la bandera espanyola onejarà al balcó de l’Ajuntament. Per plena solidaritat llaços grocs dibuixaran una Vilafranca fidelment combativa. Els presos, preses i exiliades seran omnipresents als nostres carrers. Perquè som un poble vulnerat democràticament.

El passat 1 d’octubre vam defensar un procés democràtic i vam exercir el nostre dret a decidir a través d’un referèndum. Teníem a tocar l’oportunitat de transformar la realitat en què vivim, vam demostrar ser un poble compromès i responsable. Vam lluitar per la llibertat i la independència del nostre país des de la  desobediència amb l’Estat. La possibilitat de construir una República Catalana va ser més a prop que mai.

Un any més, doncs, tocarà expressar de nou els anhels de llibertat del nostre poble i posar l’estelada al balcó. No existeix solució democràtica al moment polític que vivim, la solució passa perquè no es desactivi la mobilització popular, ja que la República només es construirà des del carrer. Coratge, determinació i mobilització del poble català per exercir i reivindicar la seva sobirania. Estelades a les façanes, a la basílica, al balcó de l’Ajuntament i els carrers plens de desitjos de solidaritat i llibertat.

Estelades als balcons per plena reivindicació en unes dates en què Vilafranca assoleix la seva màxima esplendor. Estelades als balcons per fer veure a les institucions el desig popular d’exercir els nostres drets nacionals amb plenitud en un moment polític totalment anòmal. Estelades arreu per reafirmar-nos com a poble davant les agressions rebudes per part de l’Estat Espanyol o les amenaces de l’extrema dreta, davant els retrocessos, l’autonomisme imposat pel govern actual o les negacions d’identitat. I banderes que clamin llibertat dels presos i preses polítics i exiliades. Perquè no hi haurà festa amb normalitat fins que no hi siguem totes. Omplim els carrers de dignitat, fem una Vilafranca solidària i rebel, perquè si viure vol dir prendre partit només ens queda seguir lluitant per autodeterminar-nos com a poble.

Laia Santís – Agost 2018