INTERVENCIÓ MARIA FERRERONS EN MOTIU DE L’11 de SETEMBRE

Ja fa gairebé 20 anys que l’Esquerra Independentista de l’Alt Penedès organitzem un acte en motiu de la diada nacional de Catalunya per reivindicar l’alliberament social i nacional dels Països Catalans. Alguns recordaran com, els primers anys, en aquest acte es despenjaven les estelades que fem lluir als campanars de Santa Maria durant la Festa Major.

Voldríem agrair, doncs, la perseverànça de tots els que durant tants anys heu mantingut viva la flama de l’independentisme, i encara més, la d’un independentisme que és indestriable de la lluita de les classes populars d’aquest i de tots els pobles.

Independència i socialisme no són paraules buides, no és un lema efímer, és el pilar de molts anys de lluita passada, present i futura.

El moment excepcional que vivim aquests dies és la prova que mai s’ha de defallir, perquè mantenir una lluita constant i consistent és l’única manera d’acumular forces i guanyar. El moment que vivim és la prova que mai no es poden abandonar les conviccions, per pocs que siguem, que cal seguir lluitant, mobilitzant-nos, denunciant, construint projecte polític dia a dia, colze a colze, amb la coherència que ens ha de seguir definint.

Avui encetem l’acte amb els esdeveniments històrics dels últims dies ben presents, amb l’aprovació de la llei de Referèndum i la de Transitorietat Jurídica, però també amb les primeres reaccions repressives per part de l’Estat, així com les primeres mostres d’autocensura per part d’alguns mitjans.

L’estat actua molt calculadament instal·lant la por. Quan l’estat toca un setmanari de Valls o una impremta de Constantí ens pot semblar ridícul, però està dient a tots els mitjans i a totes les impremtes que ells també seran perseguits si col·laboren amb el referèndum.

És per això que a tots i a totes ens ha arribat el moment d’assumir responsabilitats, de prendre partit. Perquè el referèndum sigui possible, alguns hauran d’assumir grans dosis de desobediència, ja sigui càrrecs electes, mitjans de comunicació de locals o nacionals, empreses, cooperatives, autònoms o funcionaris. És inevitable que hi hagi qui dubti, qui tingui por, qui pateixi per unes conseqüències que a hores d’ara no sabem concretar.

Per això és absolutament imprescindible que siguem molts, en tot moment. Que a cada mesura repressiva tinguin una resposta massiva del poble. No podem deixar ningú sol, perquè aquest és un repte enorme i és col·lectiu. No podem permetre, tampoc, que ningú es faci enrere.

Que el govern posi tots els mitjans per fer factible el referèndum, que el poble en serem la garantia. I serà aquesta força que puguem tenir com a col·lectiu, com a poble, la que ens permetrà trencar o no amb l’estat espanyol i el règim del 78.

Ara bé, tinguem clar que això només és el principi: després de l’1O, amb els resultats a la mà, vindran reptes i dificultats molt més grans, la construcció de la república catalana no serà fàcil. Això no s’acaba l’1O, el mambo tot just comença ara!

Tinguem clar, també, que si l’estat acaba aconseguint impedir el referèndum, podem trobar-nos escenaris repressius de màxima complexitat. La solidaritat, el suport mutu, haurà de seguir sent la nostra millor arma.

Així, cal que durant els propers dies tots i totes sortim al carrer a defensar el dret a decidir, que és de tots, amb concentracions, manifestacions i el que calgui, i a parlar, a discutir, a resoldre dubtes i a convèncer a tothom qui es pugui, que la nostra és una demanda tan bàsica com la de d’exercir la democràcia.

Que l’1O sigui un èxit depèn de tots i cadascun de nosaltres. La fita és enorme, assumim ja el poder d’aquest moment històric, i que passi el que passi no sigui perquè no vam fer prou quan tocava.

Avui amb l’Isaac, la Jèssica i el Nana, amb Endavant, la Ruda i la CUP, amb el SEPC, l’Ateneu Popular X, Arran i el Casal Popular, amb la Fera Ferotge i amb tots vosaltres, si viure vol dir prendre partit, ara més que mai:

Independència, socialisme i feminisme!