Byung-Chul Han, una de les veus filosòfiques més innovadores dels últims anys, parla de la societat del cansament com la conseqüència natural de la pressió de l’actual sistema econòmic. Depressió, trastorn d’hiperactivitat, síndrome de desgast ocupacional i altres patologies relacionades amb el tipus de vida imposat pel neoliberalisme, que prioritza els beneficis privats enlloc del benestar col·lectiu. Conceptes com el i la “treballadora pobre” o la “pobresa energètica” s’estan normalitzant a la nostra societat com una cosa quotidiana i inevitable, fruit d’un sistema econòmic profundament injust i desigual.

L’existència de dues categories de drets socials, les que disposen de reconeixement social i polític (com el dret a la salut i a l’educació) i aquelles altres que resten condicionades a la disponibilitat pressupostària de l’Estat o del govern de torn, com el dret a l’ocupació i a l’habitatge, fan aparèixer polítiques que acaben cronificant la pobresa sense oferir una sortida a aquelles persones que estan dins dels serveis socials i barrant el pas a aquelles altres que malgrat que ho necessiten no entren dins dels barems establerts. I així és com, en moltes ocasions, els governants gestionen els recursos: des d’una perspectiva paternalista i mercantilista.

Els drets socials són vitals per a garantir el dret a la ciutadania i a una vida digna. Per això creiem que és necessari replantejar les polítiques socials que es desenvolupen des del municipi. Aplicant polítiques de participació que impliquin a tothom en la seva planificació i gestió. Oferint un treball de proximitat en els barris i a les persones, sense distinció ni discriminació. Per això des de la CUP, demanem la creació d’una regidoria de drets socials i la creació d’una “Mesa d’Emergència Social i Habitacional” que aglutini a tots els agents públics i entitats implicades del municipi per coordinar respostes a aquesta problemàtica i oferir una millor qualitat de vida a tots els vilatans i vilatanes.

Necessitem una Vilafranca Valenta per oblidar-nos de receptes caduques i afrontar els actuals reptes socials des d’una visió nova i integradora.