Podem definir la repressió com “tota activitat institucional que tendeix a cohibir els comportaments col·lectius” és a dir, és l’eina que utilitza l’estat per atacar a la dissidència política i als moviments socials. La repressió més òbvia és la física, com quan ens envien la policia a atonyinar-nos quan exercim drets com el de manifestació, o la judicial que ens condemna a penes de presó pel fet de protestar. Però aquestes no són les úniques, també és repressió totes les lleis que fa servir el poder perquè una persona no es pugui desenvolupar totalment, per exemple quan ens obliguen a acceptar treballs en condicions de semiesclavitud o quan ens neguen drets fonamentals, com és el cas de Vilafranca, on la sociovergència nega el padró a persones i famílies que viuen a la vila, no permetent que puguin accedir a altres drets com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

La repressió a l’Estat espanyol és molt més agressiva que a la resta d’Europa, i sempre cap als moviments d’esquerres i antifeixistes. I això té una raó, Espanya és l’únic país europeu on el feixisme no va perdre la guerra, Franco va morir còmodament al seu llit, deixant el futur del país “atado y bien atado”. Veiem doncs com amb la falsa transició totes les institucions i els òrgans judicials canvien de nom d’un dia per l’altre sense que hi hagi cap depuració, ni ningú pagui pels crims del feixisme. Des del principi de la falsa democràcia, no hi ha hagut ni un sol dia sense presos polítics a les presons del règim. L’Estat espanyol és totalment reaccionari i no existeix una veritable democràcia.

A part de la repressió que patim de l’estat espanyol, a Catalunya hi hem de sumar la que ve per part del govern de la Generalitat, el de Junts i ERC, on es persona com acusació en més de 70 causes contra independentistes demanant penes més elevades que la fiscalia, fent així que puguin entrar a presó.

Des de la CUP tenim clar que cal iniciar un nou cicle que passa per la lluita al carrer, i per acabar amb la repressió amb aquests punts bàsics: dissolució de les unitats especialitzades en ordre públic, BRIMO i ARRO; treballar per desarticular les Unitats d’Investigació, que funcionen com a espais de policia política destinada al control dels moviments socials i polítics; i finalment, obligar a la retirada de les acusacions de la Generalitat contra totes les activistes independentistes i socials.

Cal aturar la repressió contra els moviments socials, pilar fonamental per la consecució d’una democràcia real.