És un fet incontestable que ens trobem abocats a un canvi climàtic irreversible, si col·lectivament no fem un gir radical en les polítiques adreçades al creixement permanent. En paraules de La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic tenim “la necessitat d’aturar les agressions al medi natural i al territori i a la necessitat d’abandonar l’explotació de recursos fòssils com a fonts d’energia i centrar-nos en el desenvolupament i implementació global de les energies renovables basades en el respecte al nostre entorn.”

La Unió Europea, fent-se ressò d’aquesta necessitat, ha dotat als estats membres de directrius per implementar la transició energètica i aconseguir els objectius de descarbonització i abandonament de la utilització de recursos fòssils. Introduint, entre d’altres, un element fonamental com són les Comunitats Energètiques Ciutadanes com una fórmula per implicar la ciutadania en la generació d’energia de forma descentralitzada, acostant la producció als llocs de consum i dimensionant-la a les necessitats reals de cada població. I és per això que ha mobilitzat grans quantitats de diners, els anomenats fons europeus que reparteix entre els estats.

Però a l’Estat espanyol i a Catalunya, sembla que no n’aprenem. Aquí, la transició energètica, han optat per fer-la donant via oberta a les dinàmiques del lliure mercat permetent que les empreses que conformen l’actual oligopoli energètic siguin les que comandin aquesta transició amb la construcció de grans parcs eòlics i fotovoltaics de generació elèctrica, i amb la distribució de la mateixa mitjançant línies aèries de molt alta tensió (MAT) que transcorren al llarg de milers de quilòmetres envaint i malmetent el nostre territori. Aquest és el cas de l’anomenat Clúster Begues, que servirà per evacuar l’energia generada per 27 macroinstal.lacions fotovoltaiques i eòliques ubicades a les províncies de Saragossa i Terol i que, a través d’una gran estesa de línies MAT, travessen i devasten gran part del nostre territori, afectant un total de 68.177 hectàrees, des de les Terres de l’Ebre fins a Barcelona, de les quals 11.000 corresponen al Penedès.

Del total d’hectàrees, 8.477,85, són espais naturals declarats protegits per la Xarxa Natura 2000 i 8.592,52 hectàrees estan incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), el que suposa una afectació directa per a les espècies de fauna i flora que han convertit aquests espais en el seu hàbitat bé sigui de forma permanent o migratòria. Un 60,20 % del recorregut de la MAT al llarg de Catalunya, ho fa per terres dedicades al cultiu, sigui del cereal, vinya, arbres fruiters, olivera, etc. I, especialment en terres penedesenques, la línia passa a menys de 100 metres de nuclis urbans, masies i edificacions existents i en ús, com és el cas de les Masuques, d’Olèrdola, Vilafranca, Sant Cugat Sesgarrigues, Les Gunyoles, Olesa de Bonesvalls, etc., amb el consegüent risc per a la vida dels habitants d’aquestes zones.

Actualment, aquest projecte, es troba pendent de resolució per part del Ministerio para la Transción Ecológica y el Reto Demogràfico a causa del gran nombre d’al·legacions que s’han presentat per moltes veïnes i veïns, i per Ajuntaments. Però, per part del Govern de l’Estat s’han iniciat una sèrie de modificacions legislatives per permetre i agilitzar l’aprovació d’aquests expedients. I el Govern de la Generalitat de Catalunya guarda silenci i una total inactivitat en referència a la definició de quin és el model energètic que volem implementar a Catalunya.

Creiem que estem perdent una gran oportunitat de poder implementar al nostre país un model diferent a l’actual, basat en fonts contaminants i perilloses, amb centres productors allunyats dels centres consumidors, amb grans centrals controlades per poques empreses i amb la impossibilitat d’incidir a l’hora de determinar a quin preu paguem l’energia, prerrogativa de les empreses que monopolísticament controlen el mercat elèctric. La Generalitat té competències i instruments suficients en la matèria per poder implementar mesures que ens portin cap a una transició energètica, tot activant i desenvolupant, de forma decidida, el contingut de la Llei del Canvi Climàtic on es va determinar que les mesures que han de guiar aquesta transició, han de tenir com a objectiu “contribuir a una societat en què el consum de combustible fòssil tendeixi a ser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l’objectiu d’aconseguir un model i econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears l’any 2050”.

Com diem, ara és el moment de passar de les paraules als fets. De fer l’estudi de país que determini quin és el nivell de generació energètica que podem assolir sense comprometre ni malmetre més territori, aprofitant els espais urbans, industrials, d’infraestructures, etc., que ja ocupem actualment; de crear, de forma decidida i sense complexos, una empresa energètica pública promoguda des de la Generalitat, però fonamentada de manera descentralitzada des dels Ajuntaments; d’impulsar la creació massiva de Comunitats Energètiques Ciutadanes a tots els municipis del país, que contribueixin i enforteixin l’empresa pública energètica, tot destinant els recursos econòmics derivats dels Fons Europeus per a fer-les possible. En definitiva, no perdem aquesta oportunitat de ser sobirans energèticament, que per una vegada el discurs polític i els fets siguin una mateixa cosa. Que siguem conseqüents, per una vegada també, amb allò que un dia, en un discurs d’investidura, es va dir sobre quatre revolucions: SOCIAL, FEMINISTA, DEMOCRÀTICA I VERDA.