Fa un parell de setmanes “El Sindicat de Llogateres del Penedès” ocupava un edifici a mans de la SAREB, una acció força necessària davant d’unes polítiques d’habitatge que avancen, però no a la velocitat que ho fa la dificultat d’accedir a un dret com és l’habitatge digne. I és que a Vilafranca s’ha reobert l’Oficina Local d’Habitatge i s’ha aprovat el Pla Local d’Habitatge, recursos molt útils per la nostra vila però insuficients davant la magnitud d’un problema que reclama més solucions a curt termini i propostes de llarga durada.

Sovint, les administracions identifiquen la dificultat d’accedir a un habitatge digne amb col·lectius vulnerables, però el cert és que és una problemàtica que afecta a moltes persones i famílies amb feines estables, però precàries, que no poden fer front als preus desorbitats de l’habitatge de lloguer o de compra, i alhora, pagar les factures de productes de primera necessitat com la llum, el gas o els aliments bàsics. 

Aquesta situació contrasta amb la immoral quantitat d’habitatges buits existents en poder de la banca i grans tenidors, i la nul·la capacitat de les administracions per evitar els desnonaments i per forçar a bancs i grans tenidors a cedir aquests habitatges per a una funció social. Es fa evident doncs, que calen accions més valentes per part de les administracions davant d’una problemàtica com és el dret i l’accés a un habitatge digne, i Vilafranca no en queda al marge. 

A Vilafranca, la regidora d’habitatge parla de la venda dels pisos de la Casa Feliu com la panacea a la problemàtica, però no explica que estem venent patrimoni públic, que hi ha una llista d’espera per accedir a un habitatge social de més de 15 famílies o que mentre juguen al joc de la compra i venda, en aquest edifici hi ha 8 pisos buits i disponibles des de fa un any. Tampoc volen una Mesa d’Emergència Habitacional ni un protocol d’actuació en cas de desnonament, i no parlem de dotar el PLH d’un pressupost realista.

Cal que els governs de torn i les administracions es deixin d’oratòria, s’activin i donin resposta a l’increment de la pobresa i la precarietat, i a la problemàtica de l’habitatge fent ús de tots els recursos disponibles. Per sort nostra, mentrestant, col·lectius organitzats passen a l’acció per defensar un dret com és el de l’habitatge.