Després de més de 12 anys, la Vegueria Penedès ha estat possible, fonamentalment, gràcies a l’impuls de la societat civil i amb el suport, més o menys important, segons els casos, d’alguns partits polítics.

L’any 2010 es va aprovar la Llei de Vegueries, però el doble joc dels partits que eren favorables a la Vegueria Penedès i que aleshores estaven al Parlament, va impedir que ja des d’aquell moment la nostra passés a ser la vuitena vegueria.

En aquell moment, el PSC va impedir que prosperés la Vegueria Penedès però, finalment, ha acabat sumant perquè sigui possible, probablement pel poc pes que ara té aquesta força. És benvinguda la seva suma, però el discurs que va fer la setmana passada al Parlament segurament va indignar a bona part de la gent que ha estat lluitant per aconseguir la vegueria. Ens podríem haver estalviat sis anys d’incertesa.

Ara caldrà  fer mans i mànigues perquè aquesta aprovació serveixi per allò que ha estat tan desitjada: la generació de sinergies entre els quatre territoris per no haver de tornar a esperar, ara, el desplegament de l’àmbit funcional territorial del Penedès. Un desplegament que ha d’implicar l’acostament de les administracions a la ciutadania, és a dir: serveis descentralitzats de la Generalitat en cadascuna de les matèries i departaments.

Per anar fent vegueria no cal, doncs, esperar a que puguem descongelar la Llei de Vegueries per desplegar serveis.

Només així haurà tingut sentit l’esforç de les persones d’aquest territori per al seu reconeixement com a ens polític.