És evident que el sistema neoliberal actual s’ha encarregat de mercantilitzar tot allò relacionat a sostenir un mínim de dignitat a les nostres vides. Portem molts anys patint privatitzacions de serveis essencials com la sanitat pública, els subministraments energètics o els serveis d’atenció a les persones. Però tampoc se n’ha salvat un dret fonamental i bàsic com és el de l’habitatge, que ha passat de ser un dret a ser un bé amb el qual es pot especular amb la connivència del govern de l’Estat espanyol, del català i d’una gran majoria de governs municipals, també el de Vilafranca. 

Tots ells, que tenen a les seves mans la possibilitat de blindar l’accés a un sostre digne, ja sigui a través de lleis, d’inversió pública o d’ajudes, han propiciat que el dret a l’habitatge sigui un producte de mercat. En tenim forces exemples durant la pandèmia. El govern espanyol no ha prohibit els desnonaments, ni ha aturat el pagament dels lloguers de les persones que s’han quedat sense feina. El català, envia els Mossos d’Esquadra a efectuar els més de 30 desnonaments diaris que hi ha al país. I a Vilafranca, la sociovergència només destina 20.000 euros a ajudes directes pel lloguer. Així doncs, tot i una crisi econòmica a l’alça, ni el PSC-PSOE, ni Podem, ni Junts, ni ERC, ni el PDeCAT són capaços d’impulsar polítiques que assegurin el dret a l’habitatge.

Des de la CUP considerem que cal encetar un nou cicle, amb polítiques valentes i radicals que vagin directament a l’arrel del problema i assegurin el dret a l’habitatge i tots els drets socials. És bàsic aturar tots els desnonaments, sense excuses; cal augmentar el finançament i la inversió en polítiques d’habitatge públic. I sense embuts: és urgent expropiar per raons d’interès general i sense compensació econòmica tots els habitatges buits d’entitats financeres i de grans tenidors per incorporar-los al parc públic. Només amb aquestes polítiques aconseguirem aturar la greu crisi habitacional del país.

I perquè ja n’hi ha prou que uns pocs s’enriqueixin amb l’especulació d’un bé comú. Cal un nou cicle per guanyar tots els drets!