Algunes de les propostes seria crear el Consell Municipal de la Llengua Catalana, entre altres.

Vilafranca del Penedès, 16 d’octubre de 2023.- “En els darrers anys hem vist com la llengua catalana ha sofert un retrocés tant en l’àmbit educatiu com en el social, amb diferents sentències dictades per la justícia espanyola i la política d’extrema dreta arreu dels Països Catalans.”, ha assegurat avui la portaveu de CUP Vilafranca, Marta Soler. Ho ha fet durant la roda de premsa d’avui per presentar la moció sobre el manteniment de la llengua catalana que es portarà a votació al Ple de demà.

La candidatura vilafranquina proposa fer front a la davallada de l’ús del català fent-la accessible a les persones novingudes, amb una oferta superior dels cursos del Consorci per la Normalització Lingüística que ja s’imparteixen, però que darrerament deixen fora de l’oferta a un gruix de persones. “La nostra llengua, el català, ha de servir de vehicle de cohesió i inclusió social per aquelles persones que arriben a la Vila, i tenim el deure de fer extensible l’aprenentatge i el coneixement del català, com a societat d’acollida que som”, ha afegit Soler.

Els cupaires també posen sobre la taula la creació del Consell Municipal de la Llengua Catalana, òrgan que aglutini tant representants polítics com associacions i organitzacions que vetllin per la llengua catalana, per tal de “fer un front comú per tirar endavant propostes que promoguin l’ús i l’aprenentatge de la nostra llengua a tots els nivells, com per exemple elaborant una borsa de voluntaris i voluntàries per fer de parelles lingüístiques”, ha  explicat Soler. 

També, la formació anticapitalista apunta que les institucions han de prevaldre el català en el seu ús diari de comunicació i com a primer forma de dirigir-se a la població. “L’Ajuntament ha de ser un garant de l’ús de la llengua catalana, i garantir i prioritzar l’ús del català per part dels treballadors i treballadores públics en l’atenció que fan cap a la ciutadania.” Així mateix, els cupaires expliquen que “des de l’administració, s’ha de vetllar perquè la retolació obligatòria dels establiments sigui en català, tal com marca la llei, introduint aquesta premissa dins les inspeccions regulars que es porten a terme.”

Per acabar, des de la formació expliquen que “la lluita per la llengua no és un afegitó en la lluita per l’autodeterminació, no és un punt secundari, sinó que és la lluita per la nostra existència com a poble, com a identitat i com a memòria col·lectiva arreu del territori dels Països Catalans.”