Aquest 2016 el govern de Vilafranca ha informat en dues ocasions (al gener i a l’agost) als mitjans de comunicació sobre el projecte de pisos per a gent gran que s’estan construint al passatge Alcover. En ambdues ocasions hem detectat imprecisions i errors en els diversos mitjans, i en els dos casos hem comprovat que la nota de premsa del govern, publicada a la web de l’ajuntament, generava confusió al voltant del projecte, donant peu a interpretacions errònies.

Des de la CUP vam fer conèixer al regidor d’habitatge els errors que apareixien a les notícies dels mitjans, així com del redactat confús de les notes de premsa del govern, demanant que esmenessin la informació donada. A la Fura del passat 9 de setembre apareixia una petita peça amb el títol de “Precisió sobre les obres”, de manera que agraïm la voluntat del regidor per fer la correció.

Tot i així, i donat que no hem vist aclariments a altres mitjans ni tampoc s’han corregit els comunicats a la web de l’ajuntament, hem decidit ampliar i esmenar públicament la informació donada sobre el projecte i fer honor a la veritat, ja que la Fundació Amàlia Soler no només gestiona un servei absolutament necessari per a la nostra vila, sinó que a més assumeix l’esforç econòmic enorme que representa la construcció dels pisos al comprar-los.

A continuació exposem una petita cronologia dels fets i corregim les informacions que s’han donat públicament i que no s’adeqüen a la realitat:

Relació entre l’ajuntament i l’Agrícol (Centre Artístic del Penedès), antic propietari de la finca on s’aixequen els nous pisos:

L’estiu de 2013 teníem la primera notícia sobre el projecte de construcció de 12 pisos per a gent gran al local on antigament hi havia el Cinema Victòria, propietat de l’Agrícol: l’ajuntament havia comprat la finca del passatge Alcover, 6 a l’Agrícol per 120.000€ (en realitat, el cost total és de 137.500, tal i com es diu a la JGL de 03/06/13 i al conveni amb l’entitat).

El conveni d’adquisició de la finca a l’Agrícol contenia, entre altres, els següents acords:

• l’ajuntament seria el promotor de l’obra del nou edifici
• acabada l’obra, la planta baixa es lliurarà a l’Agrícol, que en serà el propietari
• l‘ajuntament tindrà l’úsdefruit d’aquesta planta baixa durant 53 anys, després retornarà a l’Agrícol
• els 120.000€ en concepte de compra els retindria l’ajuntament, ja que l’Agrícol els dedicaria a les obres de rehabilitació de l’edifici, que executaria el mateix ajuntament.

Al mateix conveni, es detallen les característiques i ús del nou edifici.

Relació entre l’ajuntament i la Fundació Amàlia Soler

Respecte la construcció i propietat de l’edifici en construcció, tenim tota la informació al conveni que la fundació i l’ajuntament van signar el 23 de desembre passat, i on es pot contrastar que la informació donada pel govern no s’ajusta a la realitat:

• tal com s’ha exposat anteriorment, l’ajuntament actua com a promotor de l’obra nova, la qual es preveu que tingui un cost proper als 800.000€
• ara bé, l’ajuntament no adjudica la gestió dels pisos ni, molt menys, els “cedeix” a la Fundació Amàlia Soler. El conveni signat entre fundació i ajuntament estipula que la fundació COMPRA l’edifici a l’ajuntament, la qual anirà pagant les certificacions d’obres a mesura que avanci la construcció. És a dir, i simplificant-ho, la fundació paga les obres, esdevenint propietària de l’edifici i, per tant, gestionant els pisos.
• La planta baixa del nou edifici, propietat de l’Agrícol però de la qual en té l’úsdefruit l’ajuntament (com explicàvem anteriorment), està inclosa al conveni de compra entre ajuntament i fundació, de manera que la fundació serà qui en tindrà l’úsdefruit durant 53 anys.
• Cal recordar que la fundació és mitjà propi de l’ajuntament i servei tècnic, i que la gestió dels 12 nous pisos la durà a terme de la mateixa manera que ja fam amb els 19 pisos per a gent gran existents actualment.

Finalment, reprovem les paraules del regidor d’habitatge, Josep Maria Martí, en declarar que “en època de crisi, altres ajuntaments no han tingut capacitat de construir pisos per a gent gran, i Vilafranca sí”. Entenem que amb aquesta afirmació el govern de Vilafranca es felicita d’allò que no li correspon, ja que la construcció dels pisos està sent possible gràcies a la capacitat econòmica i voluntat de servei en l’àmbit de la gent gran de la Fundació Amàlia Soler.