Des de la CUP es valora negativament la reedició de la sociovergència a Vilafranca, que no ha fet més que consolidar el procés engegat en la passada legislatura: el d’un model de Vilafranca sense un projecte de vila que vagi més enllà del d’aparador, construït sense consens i basat en la imposició i no en el diàleg. En aquest sentit, des de la CUP afirmen que hi ha poca cosa a valorar d’aquests 100 dies, ja que el govern sociovergent és el mateix que ha estat posposant afrontar mancances de la vila que comencen a ser cròniques i posen com a exemples l’encara inexistent equipament juvenil, el no-cobriment de la llosa, el més que qüestionat projecte de l’Escavi o el futur incert de l’antic mercat de la Pelegrina.

Pel què fa a les polítiques socials, des de la candidatura recorden que el govern sociovergent es va comprometre a elaborar, conjuntament amb els partits de l’oposició, un pla de xoc contra l’emergència social, així com un pla d’equipaments. Critiquen també la inacció en àmbits com el d’habitatge, en què encara no s’han aplicat les mesures acordades per ple pel què fa als pisos buits d’entitats bancàries, i en la problemàtica creixent de famílies que pateixen talls de subministrament, problemàtica que, després de l’aprovació de la ILP d’habitatge, l’ajuntament hauria de començar a afrontar amb mesures concretes.

El model sociovergent, oposat al de la CUP és el de minvar la participació ciutadana en aquells espais on l’hi era propi, com per exemple reduint la capacitat d’incidència dels consells i patronats a la mínima expressió, reduint la participació ciutadana a la exposició pública o deixant el tracte a entitats com a meres trobades informatives.
Un model basat en l’explotació comercial de la vida, avançant fermament cap a un model de ciutat aparador i que posa la cultura com a valorar econòmic i no com a factor de desenvolupament personal i social.
Un model que prima infraestructures elitistes per damunt de serveis bàsics, que no creu en els serveis públics (ni en els seus treballadors).

Per últim la CUP denuncia les dues constants en la història de la sociovergència: la pujada continuada de costos de l’equip de govern, i la opacitat, marca de la casa, amb assumptes que van des de la modificació del POUM per a encabir un nou tanatori, fins la llosa de la via, i posa en dubte quin serà el compromís de l’ajuntament amb el procés sobiranista amb un govern de la mà del PSC.