Hi ha dos mètodes pera a calcular l’atribució de senadors als grups parlamentaris, el d’Hondt i l’anomenat, de restes majors. En diferents legislatures s’ha utilitzat un o altre mètode,  tot i que de forma molt majoritària, el de majors restes. En aquesta ocasió, s’ha optat també pel sistema de majors restes per ser el més plural i representatiu.

A JxSí li’n corresponen 4, i a C’s, el PSC, CSQP i el PP, 1 a cadascun.

Tanmateix, i afegir-vos, que com a CUP-CC ja vam fer arribar en el seu moment a JxSi la posició que tenia la formació en relació la cambra del Senat -en en sentit de la seva poca trascendència- i a més, sabíem, que la CUP-CC tenia la clau per a decidir quin dels mètodes adoptar, i que per tant, la nostra decisió, generaria descontent, en una o altra direcció.

Aquest mateix sistema és el que s’ha acordat per a distribuir els 23 membres de la Diputació Permanent: 10 de JxSí, 4 de C’s, 3 del PSC i 2 de CSQP, del PPC i de la CUP. La Diputació Permanent és l’òrgan que vetlla pels poders de la cambra els períodes entre sessions o un cop dissolt el Parlament i mentre no es constitueix el nou i és la presidència de la cambra qui la presideix

Com potser sabreu, el passat dia 20 d’octubre, CSQP va entrar a registre, conjuntament amb el PSC, la petició de celebració urgent d’un ple monogràfic sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional.  Es va oferir a la CUP-CC, hores abans d’entrar a registre la petició, que s’hi adherís, fet que vam declinar per la premura amb què va ser comunicat, però també pel fet que enteníem que abans de resoldre la investidura, i a les portes d’una campanya electoral, no era el millor escenari per debatre amb tranquil-litat i rigor, una qüestió per nosaltres tan important i central a nivell programàtic.

Finalment el Ple es farà després de les eleccions generals del 20 de desembre i la data concreta es fixarà en Junta de Portaveus el proper dia 15 de desembre.

Malgrat que el PSC i CSQP han insistit en el fet que la pobresa existent al país “no podia esperar una setmana més”  i que calia que els grups parlamentaris actuessin per tal de sortir de la situació d’immobilisme a les que abocava la situació de Govern en funcions, la posició de la CUP-CC al respecte, i manifestada a la mateixa Junta de Portaveus, és la següent:

–          Respecte a aquells que es manifesten sovint en la necessitat de respectar la legislació vigent, recordem que la normativa reconeix un termini de temps per a fer efectiva la investidura, termini que no s’ha esgotat, i que per tant, no compartim la lectura que es fa del moment actual en el sentit que ens trobem en una situació d’abandó de funcions de la Generalitat.

–          Respecte a la manca de possibilitat d’exercir la tasca de control i impuls del Govern, manifestem que el Govern en funcions té reconegudes les prerrogatives que marca la llei, i que estan sent desenvolupades amb tota normalitat, contestant per tant l’adjectivació de situació “d’immobilisme” o de “manca de tasca efectiva de l’executiu”.

–       Pel que fa la situació de pobresa existent al país, que compartim i combatem des de tots els flancs que ens és possible, manifestem la reprovació respecte a l’ús partidista de l’emergència social, entenent que l’exigència reiterada a fer el Ple abans de l’inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles respon a una voluntat electoral, més que no pas a la convicció honesta que cal combatre la situació d’emergència social. Només aquest fet ens permet entendre la voluntat de tramitar per la via d’urgència la petició del Ple i exigir-ne la celebració en el decurs d’aquesta setmana i, per exemple, no haver donat suport a les mesures per combatre l’emergència social que contenia l’Annex la declaració presentada al Parlament el passat dia 9 de novembre.

A banda, sabem, i així els hi vam manifestar als representants de CSQP fa més d’una setmana, que valoressin el fet que la celebració d’un Ple d’aquestes característiques en un moment com l’actual, no faria més que confondre les legítimes i més que necessàries propostes que cal aprovar per revertir l’actual situació, amb les aspiracions electorals i les reiterades pressions que rep la CUP-CC en relació la investidura.