El passat dimarts tots els càrrecs electes del consistori de Vilafranca del Penedès vam tenir l’oportunitat d’assistir a una formació de pressupostos en clau de gènere organitzada per la regidoria d’igualtat. Bona feina, la veritat. El problema, com és habitual en aquest ajuntament, és quin recorregut donem (o donen) als continguts que vam aprendre, i encara més, com ho fem per desaprendre allò que ja tenim interioritzat.

Per si algú té dubtes, en clau de gènere no significa que siguin uns pressupostos per les dones, sinó que assumim que hi ha desigualtats estructurals de gènere i que des de la institució es fan (o no) els canvis necessaris per eradicar-les.

El gènere, per aclarir-ho, són els rols o papers socials assignats culturalment a cada sexe i implica qualitats personals i activitats determinades, per exemple, quan relacionem que la dona és qui cuida als infants o els ancians. D’altra banda, allò estructural, és aquella construcció o producte ideològic que estableix un ordre social concret, seguint l’exemple anterior, és el fet d’assumir que la dona ha de cuidar sense ni tan sols plantejar-se el contrari.

Al món on vivim, la relació sexe-gènere i el concepte de família que s’ha establert i que ja és estructural, ha contribuït a la fixació de la diferència i ha generat unes relacions de poder de dominació masculina (altrament dit patriarcat). Així, el feminisme és el moviment que lluita per fer front a aquestes estructures socials, culturals, polítiques i econòmiques (el patriarcat i el capitalisme) que possibiliten i estimulen desigualtats que ubiquen la dona en una posició de subordinació.

Dit això, hem de ser conscients que moltes de les accions que es duen a terme en un ajuntament tenen un impacte en les nostres vides en quant el gènere, i els pressupostos no en són una excepció. Els ajuntaments (el nostre també) han d’actuar i introduir la perspectiva de gènere en tots els espais de treball i regidories, perquè és des d’una visió dels homes i les dones en la seva dimensió biològica, social i cultural que podrem analitzar, dissenyar i executar unes polítiques que tenen en compte les desigualtats de gènere i, per tant, lluiten per trencar amb allò interioritzat i après, el patriarcat.

Sorprèn, no us enganyaré, que al nostre consistori s’abordi aquest tema un mes després que el govern aprovés uns pressupostos poc participatius i que poc tenen en compte el gènere. S’acosta el 8 de març i a totes ens agrada reivindicar-lo (al govern també), però cal recordar, per totes, que cada dia és 8 de març, i que des de les institucions podem i és necessari treballar amb perspectiva de gènere des de l’urbanisme fins a l’educació, passant pels pressupostos.