OPINIÓ | “Qüestió de prioritats” per Noel Viñas Serrano
En les últimes setmanes hem vist com l’alcalde de Vilafranca anunciava al so de bombo i platerets actes multitudinaris d’aquest estiu, com són el Vijazz i la Festa Major. Això no seria sorprenent si no estiguéssim en la desescalada d’una pandèmia mundial i en una nova crisi del sistema capitalista que ens condemna a precarietat i incertesa.
El que també sorprèn és que en una de les entrevistes a PTV, l’alcalde digués, amb superioritat i faltant el respecte a moltes poblacions, que: “si ara sortim nosaltres i diem que no hi ha Festa Major de Vilafranca, cauen el 99% de festes majors del país”. Sentint això, el que més valdria és que el màxim responsable de la vila deixés de mirar-se el melic, es preocupés per coses més importants que passen a Vilafranca –i no són pas un bon exemple–, i es fixés en com actuen altres poblacions en qüestions com la lluita contra la segregació escolar, la cronificació de la pobresa o l’accés a l’habitatge, problemes que sí que patim els vilafranquins i vilafranquines.
Pel que sembla, l’alcalde està més preocupat per anunciar grans esdeveniments i ensenyar al món una vila d’aparador i fantasia que no pas per ajudar a millorar la vida dels seus veïns i veïnes. A les dades em remeto: després de tres mesos de l’inici de la crisi i d’haver-se aprovat un acord de pla de xoc amb totes les forces polítiques municipals, encara no s’ha implantat cap de les mesures. Per cert, un acord que no es va anunciar ni amb una roda de premsa. Això sí, subvencionen un acte privat, el Vijazz, amb 55.000€ públics (que podrien arribar a ser el doble) perquè, segons els organitzadors, és una aposta de l’equip de govern vilafranquí. La traducció de tot això és que l’equip de govern es gastarà un 10% (potser un 20%) del que està pressupostat al pla de xoc, uns 500.000 euros, en un acte privat.
Tant en la vida com en la política tot és qüestió de prioritats i les de l’equip de govern, amb l’alcalde al capdavant, són clares: vendre Vilafranca com una ciutat-aparador i anteposar el benefici privat a la millora de les condicions de vida de les persones que hi viuen.
Leave a Reply