Darrerament sovinteja el problema dels joves per accedir a una vivenda, dels nostres avis per mantenir-la sense passar fred i gana, les necessitats dels de la dependència o els de la gent sense feina o que la tenen precària.  Segons el I.N.E, el Banc d’Espanya i la Seguretat Social,  en 5 anys els sous s’han rebaixat un 3,5% per llar, la electricitat ha pujat més d’un 100% i el gas i l’aigua més del 40%. Si el 20% de la població ho passa malament el 80% veu com perd ingressos mentre els serveis incrementen el seu cost i les famílies han de destinar més per posar el plat a taula. En resum, ens empobrim per pèrdua de poder adquisitiu.

Això no lliga amb la política municipal i la dignitat de les persones. És incorrecte pujar el IBI un 17% o que els bancs apliquin clàusules il·legals i abusives, que les companyies de subministres incrementin beneficis amb correccions insolidàries o que els bancs facin negoci amb les llars dels desnonats. De les 15.500 famílies vilafranquines un 20% està en un elevat risc de pobresa (més de 3.000) i la meitat han tingut problemes per pagar el subministres. No estem fent el que cal per sortir del forat d’aquesta crisi sobrevinguda.

Els governs dels darrers anys s’han sumat a l’especulació urbanística tractant l’habitatge com un luxe que ha portat a la precarietat o la pèrdua d’habitatge, havent de continuar pagant deutes abusius quedant-se al carrer o no podent fer front als subministraments. S’han pujat impostos municipals i s’ha cedit l’explotació de serveis renunciant a uns ingressos que evitarien  repercutir-nos més costos.  I s’han incomplert promeses electorals com els pisos per a joves i gent gran descuidant el desenvolupament del Pla Municipal d’Habitatge. Els recursos dedicats al serveis socials han estat sota mínims.

Es hora de prendre mesures: rebaixar taxes sobre serveis segons la renda familiar, gestionar col·lectivament els problemes del habitatge, fer un cens d’habitatges buits per utilitzar-los socialment (mai com a caritat sinó com intercanvi i col·laboració amb la mateixa vila), re formular l’Oficina Municipal d’Habitatge, prohibir el tall de subministres no avaluats pels serveis socials, crear l’Oficina d’Afectats del Habitatge per donar atenció als que no poden fer front a aquestes despeses però sense perjudicar a la resta de ciutadans…

Fem-ho ja! Perquè la vila anirà be si tots anem be.