Vivim temps excepcionals. Per una banda, seguim immersos en una crisi econòmica i política que sembla allargar-se sine die, per un altra, estem a mig camí d’un procés que ens ha de portar cap a un nou país. Als nostres ulls, ambdues són qüestions absolutament interrelacionades. En aquest sentit, pensem que la legitimitat del procés constituent i el sentit per dur a terme la construcció d’una eventual república catalana resideixen en molt bona mesura en la capacitat de la societat catalana per organitzar-se, construir i trobar respostes conjuntes davant la tràgica situació d’emergència econòmica i social en que vivim sumides des del 2008.

Per tot això creiem que el teixit social català ha de continuar manifestant activament el seu parer mitjançant tot tipus d’espais i plataformes, la qual cosa passa per mantenir-se mobilitzat i conscient. L’enorme abast dels reptes que se’ns plantegen exigeix que les nostres respostes hagin de ser per força ambicioses i transformadores, quelcom que no serà possible si les propostes per abastir la independència de contingut no neixen directament des del món local i des dels diferents territoris del país, atenent precisament a la seva diversitat.

Fruit d’aquestes inquietuds i preocupacions va néixer fa quatre mesos un grup de treball impulsat per militants i gent propera a la Candidatura d’Unitat Popular que tenia per objectiu dues qüestions fonamentals. Per una banda es buscava fer una diagnosi de la situació de l’emergència alimentària a Vilafranca i rodalies, així com també de l’estat actual del món agroecològic i la cultura alimentària del Penedès, tant pel que fa a la producció i distribució dels aliments com al seu consum. Per l’altra banda, i directament relacionat amb el punt anterior, es buscava engegar iniciatives al carrer i a la institució que puguin potenciar la sobirania alimentària al nostre territori.

En aquest sentit, el model de producció, distribució i consum basat en la sobirania alimentària té un llarg recorregut des de la seva aparició als anys vuitanta i defensa els següents postulats: el nostre dret com a poble a una alimentació sana, completa i d’acord amb la nostra cultura; l’incentiu i promoció de la producció ecològica, prioritzant per davant de la resta els nostres productors locals garantint-los facilitats i incentius, així com un accés prioritari als nostres mercats i centres de distribució; i, finalment, afavorir el màxim possible l’accés a la terra a tothom qui vulgui posar en marxa nous projectes agroecològics.

Precisament, durant aquests darrers mesos hem mantingut diverses trobades informals amb diferents productores, col·lectius, sindicats i institucions, algunes de les quals porten molts anys treballant d’acord amb els principis de la sobirania alimentària i insistint en la necessitat de potenciar-la, com ara Entrepobles, el Tros d’Ordal, i tot un seguit de petits productors que treballen pel seu autoabastiment enfront de legislacions extremadament restrictives i punitives. També hem tingut ocasió de parlar amb altres organitzacions que tenen un important paper en el dia a dia de Vilafranca i el Penedès, com ara Unió de Pagesos, el Rebost Solidari o la Creu Roja. En tots els casos vam constatar que compartíem parcial o totalment moltes inquietuds i preocupacions, que existia una necessitat col·lectiva de trobar-se i compartir idees, projectes i problemàtiques, així com de buscar solucions al carrer i a les institucions, i és per tot això que es va decidir engegar aquesta Trobada Agroecològica de Productores i Consumidores del Penedès.

Amb aquesta iniciativa volem facilitar un espai de trobada més ampli i proper per tots i totes aquelles que ja estan treballant seguint aquesta direcció. No voldríem deixar de fer extensible aquesta invitació a tota la vegueria, ja que pensem que seria molt positiu que es poguessin engegar dinàmiques semblants a les diferents comarques del Penedès. La idea fonamental seria establir una xarxa de comunicació conjunta i, molt especialment, donar continuïtat a aquest marc de debat i mobilització d’acord amb les necessitats i els desitjos que es manifestin al llarg de la trobada. Per això pensem que seria interessant buscar la possibilitat de crear una plataforma unitària pel diàleg al voltant de la qüestió alimentària, mirant també cap a la realització d’accions conjuntes i l’impuls d’iniciatives que promoguin la sobirania alimentària. En aquest sentit, totes les possibilitats romanen obertes i serem tots plegats qui decidirem per on hem de continuar caminant.

Així doncs, us convidem a apropar-vos a la Trobada Agrolimentària d’aquest divendres, al Casal Popular de Vilafranca el divendres 13 a les set del vespre per compartir les vostres experiències i inquietuds.

Grup de Sobirania Alimentària de la CUP de Vilafranca