Com sempre que s’acosten eleccions, es multipliquen les converses sobre si val la pena anar a votar, de si al capdavall serveix d’alguna cosa, de si realment notaríem cap diferència en el dia a dia de la vila si els resultats fossin significativament diferents… I no sorprèn a ningú, perquè fins ara l’experiència ens ha demostrat que la participació de la ciutadania només és decisòria cada quatre anys, quan té forma de vot i és per a unes urnes oficials. I amb prou feines.

Amb prou feines perquè després, al ple, sentim sentències del tipus «quan vostès tinguin majoria ja faran el què vulguin» (aquesta, concretament, la podreu trobar al ple municipal del 26 de novembre de 2013) i sovint s’hi generen dinàmiques que encara atiarien més el desencís general.

Participar no és votar cada quatre anys delegant tota opinió i responsabilitat, i si realment ens creiem que cal avançar cap a una democràcia directa hem de tenir clar que participar és molt més que això: és decidir que vols estar al centre de les decisions polítiques que afecten el teu entorn, és apropiar-se definitivament de la sobirania col•lectiva, en qualsevol àmbit. Partint d’aquest punt, la participació ciutadana agafa una importància vital, ja que passa a ser el motor de transformació democràtica, social, econòmica i, com a ciutadania, requereix que prenguem consciència sobre la nostra capacitat d’autogestió i d’autogovern.

És per aquest motiu que des de la CUP insistim des de fa anys en la necessitat de generar processos participatius, també des de les institucions, perquè cal un impuls definitiu de polítiques que promoguin i apostin clarament per la participació, i no qualsevol participació, sinó aquella que compleixi tres fases essencials: informació clara i a l’abast de tothom, debat obert i ampli i presa de decisions vinculants, que siguin la base de l’acció del govern.

En aquesta línia, una de les eines amb més potencial per a aquest autogovern popular serien els pressupostos participatius, ja que el pressupost municipal és el què determina quins ingressos es generen a la vila i de quina manera es reparteixen totes i cadascuna de les despeses. Aquesta proposta de pressupostos participatius, aprovada per ple, va ser tímidament desplegada el 2009 i 2010 (el procés afectava només una petita part de la partida d’inversions) però des del 2011 que el govern no convoca el procés participatiu, incomplint així la decisió presa a ple.

Tenim moltes eines a l’abast: convocar el Consell de la Vila, donar més poder als diferents consells municipals, generar processos participatius, ja siguin assemblees populars, comissions temàtiques, consultes o referèndums, o disposar d’una Regidoria de Participació per vetllar que aquesta sigui efectiva i transversal, que interpel•li a tots els vilafranquins i que garanteixi que l’opinió de la ciutadania marcarà l’acció de qui hi hagi al govern. En definitiva, deixar de delegar i reapropiar-se progressivament de les institucions, per anar bastint entre tots i totes el què ha de ser una democràcia més plena i directa.