Quan a una família hi neix una criatura sempre és un gran motiu d’alegria. Aviat, però, comencen els dubtes (si és que no han aparegut abans): Què farem quan se m’acabi la baixa? Fins a quin punt podem dependre d’avis, tiets o amics? Cal deixar de treballar? Ens ho podem permetre?

Davant la incapacitat de l’administració pública de donar resposta a les necessitats dels pares i les mares d’avui (a l’Estat Espanyol el permís de maternitat és de setze setmanes, mentre que a països com Suècia és de vint-i-dos mesos), les llars d’infants, especialment les públiques, són una opció que cal tenir en compte. Però, a Vilafranca, pel que fa a la mida, ubicació, capacitat i preu hi ha poquíssimes diferències entre públiques i privades. De fet, només una llar pública de la vila inclou places per nadons de menys d’un any (i només 8!), mentre que les privades no tenen aquest problema. ‘Públic’ no vol dir només ‘gestionat per l’administració’, i això la sociovergència vilafranquina ho oblida sovint.

Parlem llars d’infants perquè és una etapa educativa que depèn només del municipi i de la voluntat política dels seus governants. Tanmateix la crítica és igualment aplicable a la primària i la secundària, i és necessari recordar que en aquestes etapes també hi ha serveis educatius que depenen de l’ajuntament.

La moció que presenta el grup de la CUP al proper ple municipal aposta per un canvi estructural al model educatiu. Aquesta proposta inclou el suport explícit a la ILP que properament se sotmetrà a debat al Parlament de Catalunya. La ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per l’Educació Pública va recollir durant tot el 2015 95.000 signatures i va comptar amb el suport de més de 150 entitats a tot Catalunya. Aquesta proposta de llei inclou mesures que encaminarien el sistema educatiu català a ser plenament públic, com ara la progressiva adaptació dels centres concertats a plenament públics o privats en un termini de 10 anys, o el blindatge d’un finançament suficient que garanteixi un ensenyament de qualitat.

Cal que el suport a l’educació pública deixi de ser una expressió buida de contingut. Cal construir ja, i de veritat, una xarxa única, universal, pública, catalana i de qualitat.