Des del 2007, i també durant aquesta legislatura hem viscut un augment  de les xifres de persones que estan en situació d’atur. Ans al contrari del que se’ns deia, i les perspecitves de millora, les persones sense feina s’han mantingut i han seguit augmentant de forma constant.

I no només això, sinó que a la vegada, ens hem trobat, davant d’una precarització molt important de la situació de les persones que estan dins del mercat laboral. La situació dels i les treballadores de la nostra vila ha empitjorat, i molt. La majoria dels contractes són temporals i tenir-lo indefinit tampoc serveix de massa (les reformes laborals entre 2010-2012 van deixar el terme “contracte indefinit” buit de significat a la pràctica). Els llocs de treball han endurit les seves condicions. Ens trobem amb flexibilitat horària, més hores de treball, mobilitat de lloc de treball, … i tot això, pel mateix o, més habitualment, per pitjor salari.

La precarietat s’ha instal·lat a la majoria de llocs de treball, a la vegada, que s’ha apoderat de les nostres vides. I sembla que ens hem acostumat a viure així. Sembla que ja ens va bé entrar i sortir d’un lloc de treball, perquè com a mínim en tenim. Sembla que ens conformem en tenir com a mínim un sou que permeti cobrir les nostres necessitats més elementals. Sembla que la situació ja no pot empitjorar més.

Tot i la situació que vivim, la millora de l’ocupació segueixen sense ser una prioritat de les polítiques municipals. I explico què volem dir quan parlem de prioritat. Prioritat vol dir que una part important dels pressupostos municipals es destini a això. Prioritat vol dir que un ens municipal no es pot conformar en fer polítiques per paliar la situació. Prioritat vol dir que s’ha d’anar a l’arrel. Prioritat vol dir que s’ha de treballar a fons i de veritat.

Cal pensar com volem que sigui Vilafranca. Cal observar i distingir-nos per la qualitat. Cal allunyar-se de les dinàmiques globlals, perquè passi el que passi, ens perjudiquin el mínim possible.

Cal crear un pla propi de desenvolupament local, pensat des del respecte a la nostra vila, al seu entorn i, sobretot, a les persones que la conformen. Saber que volem i així dibuixar el camí per arribar-hi. Apostar per la creació de teixit empresarial des d’una visió de sostenibilitat, tant en relació amb l’entorn com sobretot en les persones. Cal apostar per la creació de cooperatives, per millorar i ampliar l’oferta formativa de les persones aturades des de les competencies més bàsiques fins a les que facilitin la seva ocupabilitat, … en resum, cal invertir temps, esforços i diners en ocupació.

No ens podem conformar amb el que tenim. Per tot això, el dia 1 de maig hem de sortir al carrer a demostrar que no és ni això ni així com ho volem i abans i després hem d’apostar clarament per capgirar Vilafranca.

Blanca Rivas