Avui (el text es va començar a escriure dilluns) fa un mes que es van constituir els ajuntaments, no és una gran excusa per fer una primera valoració, però ha coincidit així.

En realitat, la primera valoració a fer, com a CUP de Vilafranca, pensem que és la de recuperar l’autoexigència en la comunicació de la nostra activitat, en part com a acte de transparència, però també perquè el dia a dia sovint és intens i l’assemblearisme té uns límits evidents, per tant, el mínim que podem fer és explicar què està passant, com hi estem intentant respondre, en què estem treballant i, sobretot, posar les bases i eines per saber què en penseu tots aquells que hi vulgueu dir la vostra.

Som-hi:

• Dilluns 8 de juny, assemblea oberta d’inici de legislatura. En general en sortim molt animats, hi van participar una quarantena de persones, algunes per primer cop, i vam recollir moltíssimes aportacions, tant pel què fa a la valoració de la campanya i el treball de l’últim any, com també pel què fa a les propostes per encarar el debat organitzatiu i estratègic que engegarem el proper octubre.

El mateix dilluns, abans de l’assembea, els tres regidors van tenir una primera reunió formal amb l’alcalde i els regidors Aureli Ruiz i Joan Manel Monfort. La podríem resumir com una trobada formal en la què ens demanaven mantenir “relacions cordials”. No ens extendrem en el contingut, però la sensació que ens en vam endur és que en aquest món de la política institucional la cordialitat més aviat sembla una eina per mantenir la façana bonica, perquè la realitat és que els discursos i les maneres són prou distants com per no ser capaç de ser “cordial” ni, de fet, voler-ho, en segons quins moments.

• Aquella setmana també vam reunir-nos amb VeC (dimecres 10) i amb ERC (dijous 11), en aquestes dues ocasions hi van anar els regidors i alguns companys de l’assemblea local. Podríem resumir les dues reunions com un gest de les dues formacions per fer un acostament entre els tres partits. És evident que com a oposició (sense comptar el PP, clar) els tres hem guanyat força, conjuntament hem passat de 4 a 8 regidors, però, un cop confirmada la sociovergència, a la pràctica la situació segueix sent molt similar a la dels anteriors 2 anys.

Tot i així, la voluntat inicial és, des d’aquesta oposició, treballar conjuntament aquells temes més rellevants i en els què puguem compartir posicionaments. Un mes després, cal dir que ara mateix tenim dos temes sobre la taula que estem intentant treballar conjuntament: un és les retribucions de l’equip de govern i, l’altre, la situació fosca i preocupant de l’Hospital Comarcal.

Aquí cal deixar clar, encara que sigui evident, que això no vol dir que la institucional serà l’única via que explotarem, ja que des de la CUP ens mantenim ferms en la voluntat de treballar les problemàtiques i propostes des del carrer, és a dir, portant la informació i els debats fora de la institució, fomentant l’organització popular i, per tant, fent aflorar també les solucions des de la ciutadania mateixa.

• Dissabte 13 de juny, constitució de l’ajuntament. Res a remarcar, un acte bàsicament protocolari, amb un pacte anunciat i més que previsible, però sí algun detall a recordar respecte els discursos que van fer els portaveus. Podríem recordar l’alcalde parlant de transparència i participació i afirmant que el pacte sociovergent busca ser un govern potent, no prepotent. Bé, en el primer cas, partim de concepcions diferents del què implica la transparència i la participació, per tant, no es preveu cap sorpresa. En el segon cas, quedarem a l’espera del què demostrin els fets.

• Dilluns 22 de juny, primera Junta de Portaveus, aclarir que només hi poden assistir els portaveus. En el nostre cas, si algun dia no pogués anar-hi el Marcel, hem designat la Laia per substituir-lo. Aquí, juntament amb els dictàmens que anàvem rebent, comencem a confirmar la sospita que la reedició de la sociovergència ens tornarà a sortir cara al conjunt dels vilafranquins.

A mesura que anem rebent la informació, comencem a treballar un excel comparatiu amb les retribucions d’abans de la sociovergència, les de la primera sociovergència i les que es proposen per a aquesta legislatura. Cal dir-ho molt clar: els números canten. Ens tornem bojos buscant les dades, remirant, revisant, corregint… i al final arribem a la conclusió que, de mitjana, els regidors de govern ens costaran un 15% més, i que si aquí hi incloem els càrrecs de confiança, el percentatge puja al 29%.

• Al ple, que va ser el dimarts 30 de juny, els altres grups de l’oposició, inclòs el PP, també troben escandalosa la pujada, però la resposta per part del govern torna a girar al voltant del discurs que “si tenim salaris baixos només tindrem polítics rics que no depenguin del sou de polític” i hi afegeixen els següents arguments: 1) ens havíem baixat el sou, però ara la situació econòmica ha millorat, 2) els regidors del PSC cobraven per assistències i no cotitzaven, ara que la retribució és salarial i sí que cotitzen, els hem d’apujar el sou per tal que cobrin com abans i 3) amb la llei a la mà, podríem tenir més dedicacions i més càrrecs de confiança, però no ho fem.

Properament parlarem a fons sobre aquesta qüestió, estem a l’espera de rebre més informació oficial i de refer els càlculs per enèssima vegada. De moment ens hem animat a obrir el concurs “On s’amaga la informació?”

Bé, i d’ençà del ple, hem estat discutint i treballant diversos temes a les assemblees setmanals, en destacaríem aquests:

• Els representats de la CUP als òrgans de participació de l’ajuntament. Es tracta dels representants que podem designar a comissions i consells municipals d’àmbits concrets (Salut, Habitatge…), a fundacions (VINSEUM i Festa Major) i a les empreses municipals com la d’Aigües, SERCOM i el Consorci Sociosanitari del Ricard Fortuny. Aquests òrgans són uns dels pocs espais de participació ciutadana que preveu el Reglament Orgànic Municipal, i la veritat és que la majoria es reuneixen més aviat poc. Tot i així, són espais necessaris on cal treballar-hi molt, sobretot pel què fa a l’accés a la informació del què es fa en cada àmbit, i també per garantir que les entitats que ho desitgin hi puguin tenir cabuda.
• Procés de construcció d’una candidatura Per la Ruptura a les properes eleccions, del desenvolupament de l’Assemblea Nacional a Castelló i dels esdeveniments que es precipiten contínuament en el procés cap a la independència. El seguiment del treball en aquests tres espais està sent una tasca molt intensa que, a Vilafranca, estan assumint la Laia (la nostra representant a l’assemblea territorial i al Consell Polític) i el Llorenç (membre del Secretariat Nacional des de l’Assemblea Nacional de dissabte passat) i que, gràcies al retorn que ells ens fan sobre el què es treballa a l’assemblea territorial i als òrgans nacionals, podem discutir i traslladar el posicionament com a assemblea local. Un cop més, aquí hauríem de fer autocrítica i intentar obrir aquests espais de debat a molta més gent.

• Situació crítica a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Després de la dimissió del gerent, seguida de la del president del Consorci, i davant l’opacitat instal·lada en aquest tema, hem decidit, per una banda, encarar-lo conjuntament amb ERC i VeC, amb qui ens vam reunir el dijous 9 i amb qui vam decidir entrar una instància demanant informació al respecte i fer una roda de premsa conjunta avui 13 de juliol. Ara per ara, malgrat la manca d’informació sostinguda durant els últims anys, en podem fer un diagnòstic bastant clar: fa cinc anys que el nostre hospital sobreviu amb unes retallades pressupostàries duríssimes; el govern té representació al Consorci que el gestiona però no ens trasllada cap mena d’informació, de manera que s’alimenten rumors que ens fan sospitar sobre el futur de l’hospital; el segon CAP segueix sense inaugurar i, en cas que s’inauguri, ho farà sense augmentar la plantilla que tenim al CAP actual; i, finalment, són els treballadors qui, en una situació límit d’esforç i sacrifici, aconsegueixen dia a dia mantenir la qualitat del servei.

* A data d’avui dijous, cal dir que dimarts vam tenir comissions informatives i que l’Aureli Ruiz (regidor tinent d’alcalde de CiU) ens va fer una petita posada al dia de la situació verbalment. En qualsevol cas, ens segueix faltant moltíssima informació sobre la gestió durant els últims anys i, especialment, sobre el futur més immediat.

A falta de rebre més informació, des de la CUP només ens queda el que hem defensat sempre: treballar des de l’organització popular, portar la informació (encara que sigui poca) i el debat al carrer, generar les nostres pròpies propostes i, vital, posar sobre la taula quin hauria de ser el model de salut i sanitat que volem.

• Debat sobre el paper dels regidors de la CUP als actes institucionals protocolaris. Aquest debat ve motivat per la crítica que se’ns ha fet per no assistir a l’acte d’inauguració del Vijazz, i s’ha aprofitat l’avinentesa per criticar la nostra absència a altres actes protocolaris i per acusar-nos de falta de respecte. Davant l’evidència que hi ha molts tipus diferents d’actes i que l’assistència a alguns comporta privilegis que rebutgem, hem encetat un debat sobre quin hauria de ser el posicionament de la candidatura en cada un d’ells. Òbviament, hi ha molts aspectes i matisos a discutir i, després del debat inicial, ens hem proposar encarar-lo com es mereix més endavant.

• Desenvolupament de noves propostes de l’assemblea local ens els àmbits de transparència, participació i comunicació. Ara mateix aquests són tres àmbits que considerem molt importants, tant pel què fa al funcionament intern com també per al desenvolupament del nostre projecte polític. No cal dir que si a algú li motiven especialment, només cal que ens ho digui!

Bé, tot plegat hauria de servir per posar una mica de llum a la nostra pròpia activitat. Un mes dóna per molt i se’ns fa impossible resumir-ho millor.